LA TEORIA DE JEAN PIAGET

Va ser un teòric de fases que va dividir el desenvolupament cognitiu en quatre etapes, cada vegada que el nen entra en una etapa, no retrocedeix a una forma anterior de raonament ni de funcionament, i va seguint les etapes ordenadament, sense saltar-se’n cap.

Els esquemes        

Són un conjunt d’accions físiques, operacions mentals, conceptes o teories amb les què organitzem i adquirim informacions sobre el món. Són accions que poden ser aplicades directament sobre els objectes (d’acció) o sobre la seva representació després de ser interioritzades (operatoris).

Ex: Surt fum de la sopa = està calenta.

Poden diversificar-se i integrar-se per tal de donar lloc a noves conductes cada vegada més adaptatives i complexes.

A mesura que el nen passa per les etapes:

−      Millora la capacitat per emprar esquemes complexos.

−      Per organitzar el coneixement.

−      Construeix, reorganitza i diferencia els esquemes.

S’organitzen en estructures cognitives (conjunt organitzat d’esquemes que

segueix unes determinades lleis) amb creixent nivell de complexitat. Cada un d’aquests nivells és un estadi evolutiu.

La teoria de Piaget del desenvolupament cognitiu segueix un procés que està guiat per la necessitat que tots tenim d’equilibri (estat d’harmonia mental). L’equilibri es dóna quan els conceptes mentals d’una persona (en termes de Piaget, els esquemes) es corresponen bé amb les experiències reals d’aquesta persona. Quan els esquemes (forma general de pensar o interactuar amb les idees i objectes de l’entorn) existents no encaixen amb les experiències, la persona cau en un desequilibri (manca d’harmonia que produeix confusió) i després porta al creixement, quan la persona modifica antics esquemes i se’n formen de nous.

Els períodes de desequilibri poden ser inquietants, però també són períodes creatius, de creixement mental. Segons Piaget, en la recerca de coneixement (provocada pel desequilibri) hi ha dos processos innats i interconnectats que són el nucli de la intel·ligència: l’organització i l’adaptació.

Les persones organitzen els seus pensaments per a què tinguin sentit, establint vincles entre una idea i una altra. A més, les formes de pensar es van adaptant a mesura que l’experiència va aportant noves idees. Aquesta adaptació es dóna a través de l’assimilació i l’acomodació.

En el procés d’assimilació s’incorporen noves informacions a un esquema existent. En el procés d’acomodació l’organització intel·lectual s’ha d’ajustar a les noves informacions. Els processos d’assimilació i acomodació es donen al llarg de tota la vida, i ajuden a explicar el creixement cognitiu.

EQUILIBRI à Nova idea o experiència à Desequilibri, Discrepància, Misteri, Caos, Preguntes, Confusió, Discòrdia, Dissonància à Adaptació à Assimilació /Acomodació à Nou equilibri