viernes, 30 de enero de 2015

EL CONTROL DEL COS

Tot seguit us explicarem tots aquells canvis que apareixen en el nen per tal que aquest arribi a controlar el seu cos.

         To muscular
o   Els músculs es poden tensar tant de forma voluntària com involuntària, un exemple d’aquesta darrera és quan una part del cos rep una sensació no agradable o dolorosa, el múscul es tensa i s’aparta d’aquella sensació.

         Control respiratori
o   Respirem automàticament, però podem canviar el ritme o intensitat voluntàriament.
o   Està relacionat amb les emocions.
o   Espai: les coordenades les diem segons la nostra posició(dins, fora, dalt baix).
o   La correcta estructuració de l’espai ajuda molt.

         Dominància lateral
o   El nostre cos en principi és simètric, tot i que no exactament.
o   La majoria de les persones utilitzem més la part dreta del cos.
o   Per saber quina lateralitat tenim, hem de veure els detalls.
o   La lateralitat pot ser:
§  Homogènia: tot el domini és preferentment amb una única part del cos (dreta o esquerra).
§  Creuada: s’utilitzen les dos parts del cos, dreta i esquerra.
§  Ambidextrets: afecta únicament a aquelles persones que tenen la mateixa habilitat per a fer les coses amb la dreta i amb l’esquerra.
o   Als dreters els costa molt, per exemple, escriure amb la mà esquerra, mentre que als esquerrers, tot i que els hi costa escriure amb la dreta, no els costa tant. Això és perquè tenen una lateralitat creuada (l’hemisferi esquerre controla la part dreta)
o   La laterització es pot veure des que naixem. No obstant no acaba d’estar clar del tot fins que el nen no té entre 3 i 6 anys. Si no és així sobre els 5 anys se’ls hauria d’ajudar a lateralitzar-se sobretot abans de que comencen a escriure. Però és molt important que el nen es lateralitzi abans dels 6 anys.

         Esquema corporal
o   És allò que pensem del nostre cos i de cada part que el forma.
o   És tot el que podem fer amb el nostre cos(les possibilitats i les limitacions).
o   Aquesta representació la fem a partir de l’experiència.
o   L’esquema corporal ens permet conèixer el nostre cos i el nom de cada part.

o   També ens permet detectar quan ens fa mal alguna part i saber on és.

ELS CANVIS DEL NEN DURANT ELS PRIMERS ANYS

Seguidament us explicarem els canvis que té el nen des del naixement fins als 24 mesos, és a dir, fins al segon any de vida.

·         1r trimestre
o   La seva posició sol ser la posició fetal i normalment té els punys tancats.
o   Duu a terme un moviment involuntari i global.
o   S’expressa amb el cos, és a dir que respon als estímuls amb tot el cos.
o   Desenvolupa els sentits ràpidament tot i que no totalment.
o   Apareixen els primers indicis de comunicació.
-  Fixació ocular sobretot a les cares familiars.
- Somriure social quan se li parla.
-  Sons guturals com a resposta a la veu de l’adult.
o   El nen comença a controlar el moviment del cap.
o   Comença a tenir el control suficient per a portar-se la mà a la boca i així reconeix el seu propi cos.

·         2n trimestre
o   El nen ja no està tant flexionat, per tant realitza moviments flexibles i lliures.
o   Controla el cap en totes les posicions, i això afavoreix el desplaçament
o   El nen, quan està panxa per amunt, investiga els seus peus i se’ls porta a la boca, això afavoreix l’acte d’asseure’s.
o   Assoleix la capacitat de canviar de posició mitjançant el volteig.
o   Rep la coordinació ull-mà, el nen comença a agafar coses amb les dues mans simultàniament.
o   El control del moviment dels braços comença a les espatlles.
o   Pot seguir amb la mirada objectes o persones.
o   Somriu i se’n riu més clarament.
o   El nen comença a fer diferents sons.
o   Desenvolupament de prensió, és a dir que agafa les coses amb les mans i després les solta.
o   Panxa per avall, el nen pot aixecar el cap i recolzar-se sobre les mans.
o   Comença a mantenir-se assegut, però recolzant-se amb les mans davant.
o   Augmenta l’interès tàctil.

·         3r trimestre
o   Es manté ben assegut, passa d’estàtic a dinàmic.
o   Pot donar voltes, o rodolar, sense problema.
o   Tenen la capacitat de posar-se a quatre potes.
o   Comencen a desplaçar-se, bé com a serps, gatejant o amb el cul.
o   Ja poden agafar les coses amb una sola mà, però de manera basta.
o   Poden desplaçar-se de manera autònoma.
o   S’ajuden a caminar agafant-se a mobles, llits...

·         4t trimestre
o   Poden començar a caminar.
o   Al caminar, ho fan amb les cames flexionades i obertes, i amb els braços separats per a no perdre l’equilibri.
o   Encara no tenen els ossos formats totalment.
o   A partir que aprenen a caminar:
-  El dit índex es va separant de la resta.
-  Comencen a fer la pinça.
-  Exploren el món.
-  Els nens entenen que quan les coses no estan a la vista no és perquè desapareguin.
-  Podrà desprendre’s de la seva mare, pare, germà...
-  A partir d’això comença a aparèixer l’autoestima.
-  Comencen a deixar i donar voluntàriament.
-  Podem entendre més el que diuen.
·         5é trimestre
o   Primers signes de caminar:
-  Gateig.
-  Recolzament en mobles o adults per ajudar-se a caminar.
-  Arrossegaments amb objectes amb rodes.
o   Tenen més motricitat, tendeixen a obrir-ho tot, posar, treure...
·         6é trimestre
o   Comencen a aixecar-se i caminar sols.
o   Poden pujar esglaons
o   S’acotxen i es tornen a aixecar.
o   Poden començar a picar mans, aplaudir.
o   Ja se’ls pot ensenyar a nedar.
*cada vegada hi ha més perfecció en els seus moviments.
·         7é i 8é trimestre
o   Aprenen a saltar, pujar i a dominar la marxa.
o   Ja poden seure’s sense ajuda.
o   Ja poden caminar ràpid.

domingo, 25 de enero de 2015

ELS REFLEXOS

En aquesta entrada parlarem dels reflexos, que són una de les primeres característiques que reben els nens, ja que apareixen al moment de néixer. Són actes innats que apareixen en l’ésser humà des que neixem com a mètode de supervivència, ja que provoquen una defensa davant del desconegut de manera automàtica. A continuació aprofundirem els diferents tipus de reflexos.

·         REFLEX DE SUCCIÓ: aquest reflex apareix en el nen durant les primeres semanes de la seva vida fins aproximadament ala 4-6 mesos. Aquest tipus de reflex consisteix en que quan algun objecte s’aproxima als seus llavis o rep contacte amb ells, els llavis del nen automàticament començen a xuclar, o succionar, aquest objecte. Un exemple molt clar d’aquest tipus de reflex seria el cas d’una mare al alletar al seu fill.
                                                             
·         REFLEX DE PRENSIÓ: aquest tipus de reflex pot aparèixer estant el nadó encara dins de l’uter de la mare i pot perdurar fins aproximadament als 3-4 mesos. Aquest reflex consisteix en que el nen cada cop que noti que alguna cosa o objecte entra en contacte amb el palmell de la mà, o del peu, el nen automàticament tancarà la mà o el peu amb força per tal d’agafar aquest objecte.


·         REFLEX DE MORO: aquest reflex dura fins que el nen té uns 3 o 4 mesos i és més complex que els anteriors. Aquest reflex es produeix cada cop que el nen té un sobresalt o s’espanta, aquest tira cap enrere, estira els braços o els braços i les cames alhora. Aquest reflex significa que el nen ha detectat un canvi brusc o alguna cosa que no s’esperava.

·         EL CAMINAR AUTOMÀTIC: aquest dura fins als 4-6 mesos i és un dels reflexos més estranys, ja que el nen, sense aprendre a caminar prèviament, si l’agafem als braços i el posem verticalment de forma que els seus peus toquin el terra, a mesura que el vas movent cap avant o cap enrere, el nen realitza ambles cames el moviment de caminar, però realment el nen encara no sap caminar.

·         REFLEX DE BABINSKI: aquest tipus de reflex pot perdurar fins als 8-10 mesos, i consisteix en que quan al nen se li toca el peu des del taló fins als dits, el nen detecta una sensació de pessigolles que fa que estire els dits de manera que el nen fa que el seu peu agafi una forma com a de ventall.



·         REFLEX DE NEDAR: aquest és l’últim tipus de reflex que explicarem,dura fins que el nen té 6 o 7 mesos i consisteix en que si posem el nen panxa per avall a l’aigua, el nen realitzarà moviments de natació i a més a més no s’ofegarà, ja que al detectar que està cobert d’aigua, el seu mecanisme s’adequarà a la situació del seu entorn bloquejant que el nen arribi a tragar aigua, i si fos així aquesta aigua seria desviada dels pulmons cap a l’aparell digestiu.

EL DESENVOLUPAMENT FÍSIC


En aquesta entrada el que explicarem és com va canviant l’aspecte físic del nen a mesura que aquest va creixent. Les principals característiques són les següents:

· L’ésser humà al llarg de la seva vida experimenta molts canvis corporals, sobretot durant la seva infància.
· El canvi és cognitiu al llarg de la infància i adolescència, però no es realitza uniformement.
·  Durant el primer any de vida el creixement és ràpid i es va fent més lent fins arribar a la pubertat.
·  A l’adolescència es torna a accelerar fins que aquesta acaba.
·   No totes les parts del cos maduren al mateix ritme.



LES PROPORCIONS
  •  El nadó té proporcions corporals que diferencien notablement dels lactants, nens i adults.
  • La grandària del cap és aproximadament la meitat del cos, l’abdomen un quart i les cames menys d’un quart.





LA TALLA

  • La talla de naixement és aproximadament uns 50 cm.
  •  A l’any s’incrementa un 50%, és a dir que la seva talla augmenta fins arribar a uns 75 cm.
  •  Als 5 anys la seva alçada es duplica, és a dir 1 metre.
  • Els nens segueixen creixent fins als 12 anys, en canvi les nenes només creixen fins als 10 anys.

EL PES
  • Al néixer els nens pesen normalment al voltant de 3.4 kg.
  •  Als 5 mesos doblen el seu pes, a l’any el tripliquen i el quadrupliquen als 2 anys.
  • Els increments anuals són molt constants entre els 2 i els 6 anys, augmenten aproximadament entre 2.7 i 3.2 kg a l’any.
  • Dels 6 als 11 anys incrementen més o menys uns 2.5 kg a l’any.

DESENVOLUPAMENT OSSI

  • S’experimenta un enduriment progressiu en funció de l’edat.
  • Les parts que maduren més prompte són el crani i les mans.
  • Les cames no finalitzen el seu creixement fins al final de l’adolescència.

DESENVOLUPAMENT MUSCULAR
  • És un procés lent.
  • Es desenvolupa a l’adolescència.
  •  Proporció múscul-greix: les dones són més propícies a acumular greix mentre que els homes solen desenvolupar els músculs.
  • Fins als 8 anys l'infant es va aprimant.



PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

     De la psicologia del desenvolupament podem dir que:
  • Estudia els canvis i les constants que experimenta el comportament humà des de la concepció fins la mort.
  • Estudia el desenvolupament d’una perspectiva multidimensional i multidireccional.
  • Estudia les constants.
  •  Estudia els canvis, que poden ser:

o   Normatius (són aquells que es produeixen a la major part de les persones).

o   No normatius ( són els que es produeixen en situacions especials, com ara:  nens orfres, abandonats a la selva...)

o   Quantitatius ( són aquells que es poden contar, i provoquen un augment en la nostra memòria).



   o Qualitatius ( diem que són quan una cosa canvia a millor o a pitjor al llarg de la vida).

   o Evolutius (aquests poc a poc van canviant la forma de pensar d’una persona).

   o Involutius ( en canvi, són els que poc a poc causen la pèrdua de coneixements).




Una vegada coneixem les característiques pròpies de cada edat, podem intervenir:

                    -Descriure el seu comportament actual.
                    -Intentar explicar el seu comportament.
-                   -Pronosticar la evolució dels comportaments del nen.
-                   -Planificar com intervenir.

lunes, 19 de enero de 2015

UN NOU BLOC, UN NOU OBJECTIU

Primer que tot m'agradaria donar la benvinguda a tots aquells pares i mares que a partir d'ara podreu trobar tota la informació que necessiteu per tal de saber què és allò que fan els vostres fills a l'escola.

Nosaltres sóm un grup d'alumnes que cursa el primer curs del grau d'Educació Infantil a la Universitat Rovira i Virgili del campus Terres de l'Ebre i ens hem proposat crear un bloc d'informació per als pares dels nens amb els que realitzarem moltes activitats. Per tant, el que pretenem fer amb aquest bloc és informar-los setmanalment de les activitats que realitzen els vostres nens en els seus primers anys d'educació, i així podreu fer un seguiment del seu desenvolupament educatiu.

Esperem que aquest bloc us sigui de gran ajuda i aprofundeixi la vostra relació amb els vostres fills. I si per algun motiu voleu que us expliquem alguna cosa amb més claretat, no dubteu en preguntar-nos per mitjà d'un comentari al nostre bloc.