martes, 7 de abril de 2015

DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUES

LLENGUATGE
El llenguatge oral és un procés complex, que implica un codi de símbols, l’adquisició de vocabulari, l’elaboració de frases... I comporta un seguit de capacitats, que resulten ser les condicions bàsiques per a que es pugui desenvolupar:
  • Maduració del sistema nerviós. 
  • Aparell fonador adient. 
  • Nivell suficient d’audició. 
  • Un grau d’intel·ligència mínim.
LLENGUATGE DE 0 A 2 ANYS: Interacció social primerenca amb la mare
  • Període immediat al naixement: 
    • Els primers encontres mare-fill estan adreçats a la regulació d’alguns aspectes biològics que són molt importants per a la seva supervivència. 
    • És gràcies a la interacció social entre la mare i el fill com el bebè pot regular i estabilitzar aquests aspectes biològics. 
    • És un període d’adaptació mútua.
  • Dels 2 als 5 mesos:
    • Cap als 2 mesos els nens solen descobrir al company social. 
    • Durant els següents mesos manifesten un interès especial per interactuar amb altres persones, especialment amb els pares i germans o altres familiars.
    • El nen es limita a mirar i a somriure la majoria de vegades i, alguna vegada, fa alguna vocalització.
    • Al final d’aquest període les interaccions cara a cara han esdevingut una mica més simètriques, i el nen ja intervé molt més. Però als 5 mesos encara hi ha una gran dependència de l’adult.




  • Dels 5 als 8 mesos:

      • Cap als 5 mesos els nens comencen a estar molt interessats pel món dels objectes. Els agrada explorar el món i ho fan especialment per mig de la manipulació i també de la visió.
      • Durant aquest període la mare i el nen comencen a compartir coses del món real.
      • Al principi d’aquest període l’adult manipula els objectes per entrar en contacte amb el nen, després utilitza els gestos referencials (assenyalar) per referir-se als objectes i, finalment, els hi posa etiquetes verbals. Una mica de redundància sempre és bona per als nens d’aquesta edat. 
    • Dels 8 als 18 mesos:
      • Apareix el concepte de “diàleg”.
      • Cal tenir en compte que aquest primers diàlegs comencen a aparèixer al mateix temps que es donen els inicis de la capacitat simbòlica (cap als 18 mesos). 
    LLENGUATGE DE 0 A 2 ANYS: L’evolució del llenguatge preverbal
    • Del naixement als 2 mesos:
      • Des del naixement, els nens venen predisposats per poder percebre la parla. Això significa que, des de molt aviat, són capaços de diferenciar els diferents sons que formen les paraules. 
      • Durant els 2 primers mesos els nens es limiten a plorar, a cridar, a rondinar...i, de vegades també riuen. És a dir, aquests sons no són produccions de la parla, només són produccions fisiològiques, però són els primers sons que produeixen.
    • Dels 2 als 6 mesos:
      • Apareixen nous sons, els quals són una millora dels anteriors: nous crits, murmuris, sons vocàlics, etc.
      • Aquests sons ja solen ser veritables vocalitzacions formades quasi exclusivament per vocals.
    • Dels 6 als 10 mesos:
      • A partir dels 6 mesos fins als 10 apareixen els balboteigs amb sons vocàlics i consonàntics repetits en síl·labes (ma-ma-ma, pa-pa-pa, da-da-da). Aquest primer balboteig s’anomena reduplicat perque el nen es limita a repetir la mateixa síl·laba.
      • En aquest moment comencen a aparèixer també els primers gestos. El primer gest és el d’assenyalar (apareix cap als 7 o 8 mesos), però l’empra de forma involuntària.
    • Dels 10 als 12 mesos:
      • Els nens comprenen frases simples i també comprenen frases curtes. 
      • Al mateix temps comencen a realitzar sons amb entonacions també molt simples, normalment acompanyades de gestos simples amb algun significat. 
      • El balboteig reduplicat varia, el nen ja comença a unir síl·labes diferents (pa-daba, pa-ta-ba, etc). És el que es coneix com xerrameca.
    • Dels 12 als 18 mesos:
      • Cap als 12 mesos el nen ja sap dir una o dues paraules, encara que no les diu perfectament i moltes vegades les utilitza incorrectament. 
      • Cap als 18 mesos té adquirides unes 50 paraules, però en comprèn moltes més de les que pot produir.
    • Dels 18 als 21 mesos:
      • A partir dels 18 mesos, el nen serà capaç d’aprendre unes 100 paraules noves cada mes, de forma que cap als 6 anys ja domina entre 8.000 i 10.000 paraules.
      • Els nens aprenen amb més facilitat els substantius que els verbs, i aquests més ràpid que els adjectius, conjuncions, adverbis o altres partícules.
    • Dels 21 als 24 mesos:
      • Cap als 21 mesos els nens passen a utilitzar frases de dues paraules (biverbal).
      • Les oracions són molt simples i gairebé sempre formades per paraules molt habituals per al nen.  
    LLENGUATGE DELS 2 ALS 6 ANYS: L’evolució del llenguatge postverbal
    • Aspecte morfosintàctic: 
      • Cap als 24 mesos, els nens ja produeixen frases més complexes i el 50% de les seves produccions són frases de més de dues paraules (discurs telegràfic).
      • Errors principals: 
        • Redundància
        • Utilitzar preposicions, conjuncions o adverbis de forma inadecuada.
      • A partir dels 2;6 anys les oracions augmenten en longitud, al menys tenen 4 elements. Aquests elements apareixen quan el nen ajunta dues oracions de dos elements que fins ara havia utilitzat separadament. En aquest moment també apareixen les oracions subordinades i coordinades.
      • A partir dels 3;6 any pot semblar que els nens ja han assolit les principals regles del seu idioma. La majoria dels autors diuen que no és fins als 5 anys que ho assoleixen.
    • Aspecte fonològic
      • El desenvolupaments fonològic és una continuació del període anterior. Igual que abans dels 2 anys, aquest desenvolupament està molt seqüenciat i es produeix molt lentament.
      •  Normalment, els nens dominen ja les vocals prop dels 2 anys i també algunes consonants, especialment les nasals “m” i “n” i les oclusives “p” i “t”.
      • L’ordre en que s’adquireixen els sons consonàntics és el següent:
        • Nasals
        • Oclusives
        • Fricatives
        • Vibrants
      • Errors:
        • Relacionats amb l’estructura de la síl·laba.
        • Relacionats amb els processos d’assimilació.
        •  Relacionats amb els processos de substitució.
    • Aspecte semàntic:
      • A partir dels 2 anys continua expansionant-se el vocabulari del nen d’una manera molt important.
      • Errors: 
        • Sobreextensió del significat.
        • Restricció del significat (infraextensió).
      • Diferents estils en aprendre paraules per part dels nens:
        • Estil referencial: Són nens que produeixen molts més noms, especialment d’objectes, que de verbs o altres tipus de produccions.
        • Estil expressiu: Són nens amb una àmplia barreja de diferents tipus de paraules, i utilitzen el llenguatge per expressar necessitats i mantenir contacte social. 
    • Aspecte pragmàtic: 
      • La pragmàtica és la disciplina que estudia la manera com les persones utilitzen les eines del llenguatge per comunicar-se socialment amb els altres.
      • Però, el nen d’aquesta edat encara ha d’evolucionar molt les funcions del llenguatge.
      • Fins a l’adolescència el nen no té adquirides les mateixes funcions comunicatives que un adult.

    DIVERSITAT D'INTEL·LIGÈNCIES

    Existeix una teoria anomanada "Teoria de les intel·ligències múltiples" formulada per Howard Gardner i Cols. En aquesta teoria plantegen una concepció pluralista de la ment,amb moltes facetes diferents de la cognició i que preveu diferents potencials cognitius en les persones.

    Intel·lligències múltiples significa que hi ha un nombre elevat de capacitats.

    Gardner identifica 8 intel·ligències diferents:

    • Intel·ligència musical. 
    • Intel·ligència cinètico-corporal. 
    • Intel·ligència lógico-matemàtica. 
    • Intel·ligència lingüística. 
    • Intel·ligència espaial. 
    • Intel·ligència interpersonal. 
    • Intel·ligència intrapersonal. 
    • Intel·ligència naturalista.
    Només llegint el nom de les diferents intel·ligències es pot deduir de què tracta cadascuna i a quines persones pot fer referència.

    LA METACOGNICIÓ

    El terme metacognició el podriem definir de la següent manera: capacitat que tenim de autoregular el nostre propi aprenentatge, planificant quines estratègies hem d’utilitzar en cada situació específica, aplicar-les, controlar el procés, avaluar per detectar possibles errors i, després d’això, transferir-lo a una nova situació.

    La metacognició implica:
    1. Planificar unes estratègies. 
    2. Aplicar-les. 
    3. Avaluar els errors. 
    4. Transferir-ho a altres situacions.
    Té a veure amb la capacitat d’aprendre a aprendre.

    NIVELLS
    • Coneixement de metacognició: coneixement relatiu a persones (les seves característiques cognitives), tasques (per exemple: més fàcil recordar una història per les seves informacions principals que paraula per paraula) i estratègies (no només triar i emprar una estratègia sinó controlar la seva eficàcia o pertinença - verificar un càlcul per exemple). 
    • Experiència de metacognició: sensacions que conscientment experimenta un subjecte en dur a terme un procés cognitiu (si és molt difícil, si s’ha escollit o no l’estratègia adequada, saber que s’està acostant a l’objectiu, etc).
    Aquests nivells impliquen: 
    • Conèixer la nostra pròpia manera d’aprendre i comprendre què influeix per obtenir resultats positius o negatius. 
    • Regular i controlar les activitats que es realitzen durant el seu aprenentatge.

    TEORIA DE LEV VYGOTSKY

    Aquest individu posa de relleu les relacions de l‘individu amb la societat. Diu que no és possible entendre el desenvolupament del nen si no es coneix la cultura on es cria.

    Afirma que el coneixement no es construeix de forma individual com proposà Piaget, sinó que es coconstrueix entre les persones a mesura que interactuen.

    CONCEPTES FONAMENTALS

    • Les funcions mentals. 
      • Inferiors:són amb els que naixem. 
      • Superiors: són les que s'adquireixen i es desenvolupen mitjançant la interacció social.
    • Les habilitats psicològiques. 
      • Les funcions mentals superiors es desenvolupen i apareixen en 2 moments:
        • Primer, les habilitats psicològiques es manifesten en l’àmbit social. 
        •  Després en l’àmbit individual.
    • La zona de desenvolupament proper.
      • Inclou les funcions que estan en procés de desenvolupament però que encara no es desenvolupen plenament.
      • Representa la diferència entre allò que el nen pot fer per sí mateix i allò que pot fer amb ajuda.
    • Les eines del pensament.
      • Tota cultura posseeix les seves pròpies eines tècniques i psicològiques que transmeten als nens per mig de les interaccions socials. I, al mateix temps, les eines culturals moldejen la ment.
      • Els nombres, les paraules i altres sistemes de símbols són exemples d’eines psicològiques.
    • El llenguatge.
      • És l’eina psicològica que més influeix en el desenvolupament cognoscitiu. Distingeix tres etapes:
        • Parla social
        • Parla egocèntrica
        • Parla interna

    ETAPA OPERACIONS FORMALS (PIAGET)


    • El canvi més important és que el pensament fa la transició d’allò real a allò possible.
    • Els adolescents pensen en coses amb les què mai han tingut contacte.
    • Poden fer prediccions sobre fets hipotètics o futurs.
    • Analitzar la validesa intrínseca (interna) d’un argument.
    • Adquireix la capacitat de pensar en forma abstracta i reflexiva.
    LÒGICA PROPOSICIONAL
    • Capacitat d’extreure una inferència lògica a partir de la relació entre dues afirmacions o premisses.
    • La validesa de l’argument es relaciona amb la forma en què es relacionen les proposicions.

    RAONAMENT CIENTÍFIC
    • S’aborden els problemes d’una manera més sistemàtica.
    • Determina com comparar-les amb els fets.
    • Piaget va donar el nom de pensament hipotetico-deductiu a la capacitat de generar i provar hipòtesi en una forma lògica i sistemàtica.
    RAONAMENT CONVINATORI

    Capacitat de pensar en causes múltiples.


    lunes, 16 de marzo de 2015

    ETAPES (PIAGET)

    L’EGOCENTRISME  (etapa preoperacional, 2-7 anys)

    ·         Tendència a “percebre, entendre i interpetar el món a partir del jo”.
    ·         Es manifesta en les converses dels pre-escolars.
    ·         Incapaços ‘adoptar la perspectiva d’altres.
    ·         Monolègs col·lectius: Comentaris que no tenen relació entre ells. (3 anys)
    ·         Comença a ajustar la seva comunicació a la perspectiva dels oients.  ( 4-5 anys)
    ·         Egocentrisme no és egoisme!

    Es manifesta:
    -          Fenomisme: Tendència a establir un lligam causal entre fenòmens que són vistos com a pròxim pels nens.
    -          Finalisme: Tot té una funció i una finalitat
    -          Artificialisme: Les coses es consideren com a producte de la fabricació i voluntat humana

    -          Animisme: Tendència a percebre com vivents i conscients coses innertes

    CENTRALITAZCIÓ (etapa preoperacional  2-7 anys)

    Els nens tendeixen a fixar l’ateció en un sol estímul e ignoren la resta de característiques, això explica perquè els nens es veuen dificultats a l’hora de fer tasques de conservació.

    RIGIDESA DE PENSAMENT  (etapa preoperacional, 2 -7 anys )

    Amb  el temps el pensament dels nens es va fent cada vegada menys rígid. No coneix la reversibilitat, és a dir, que no poden desfer mentalment una acció viscuda i no poden pensar en la forma o una situació abans que canvies. També basa els seus judicis en  l’aspecte perceptual i no en la realitat.

     ETAPA D’OPERACIONS CONCRETES (7-11 anys)

     En aquest moment el nen comença a reflexionar sobre els fets i els objectes del seu ambient, per tant, el seu pensament cada vegada té més flexibilitat.
    El nen ja entén que les operacions poden invertir-se mentalment.
    El pensament es torna menys centralitzat i axiò comporta que el nen pugui fixar-se en les diferents característiques de l’estímul. El nen fa inferència respecte la naturalesa de les transformacions i ja no basa els seus judicis  en l’aparença de les coses.

    LA SERIACIÓ  (7-11 anys)

    És la capacitat d’ordenar els objectes en progressió lògica. És important per comprendre els conceptes de nombre, temps i mesura. Ja començen a entendre la relga lògia del canvi progressiu i el nen aplica la regla lògia de la transitivitat, és a dir,que poden establir relacions mentalment entre els objectes.


    LA CLASSIFICACIÓ
    Consisteix en establir relacions de pertinença  entre els objectes i els conjunts en què estan inclosos.
    Piaget fa una distinció de 3 tipus de continguts bàsics:

    • Classificació simple
    • Classificació múltiple
    • Inclusió de classes
    LA CONSERVACIÓ
    Consisteix a entendre que un objecte segueix igual malgrat els canvis superficials de la seva forma o del seu aspecte físic.
    Existeixen 4 tipus de conservació:
    • Conservació de líquids
    • Conservació de massa
    • Conservació de volum
    • Conservació de nombre

    lunes, 23 de febrero de 2015

    ELS CONCEPTES NUMÈRICS (PIAGET)

         Els nens comencen a utilitzar els nombres com a eines del pensament durant els anys pre-escolars, però no adquireixen un concepte vertader del nombre abans de l’etapa de les operacions concretes.
    ·  Rochel Gelman i cols., diuen que alguns nens de 4 anys poden entendre els següents principis bàsics del compteig:
    o   Els nens es poden comptar qualsevol element sense importar com estiguin situats.
    o   Els nens són capaços de comptar cada element una sola vegada cadascun.
    o    Assignen els nombres sempre en el mateix ordre: 1,2,3,4...
    o   No es dóna importància a l’ordre en què els nens comptin els objectes.
    o   L’últim nombre pronunciat és els dels elements que conté el conjunt.

    ·  Els nens d’edat pre-escolar comprenen una mica les relacions numèriques, així que la majoria dels nens a partir de 3 anys saben que 8 és més gran que 5.

    EL DIBUIX (PIAGET)

    A partir dels 2 anys els nens descobreixen el dibuix i comencen a fer ratlles sobre superfícies amb llapis, colors… els dibuixos ens revelen molt sobre els seus pensaments i sentiments.
    Entre els 2 i 3 anys només dibuixen per plaer, els agrada anar movent la mà i el braç i després observar la seva “obra d’art”, que solen ser línies rectes o en zig-zag, gargots.
    Entre els 3 i 4 anys comencen a combinar traços per dibuixar quadres, creus, cercles i altres figures geomètriques.
    Cap als 5 anys inicien l’etapa representacional, dibuixen cases, animals, persones… poden representar objectes o éssers reals, o de la fantasia.

    En definitiva, els dibuixos infantils:

    O   Són una expressió de la intel·ligència infantil, dels conceptes infantils i de la forma en què el nen coneix i interpreta el món en aquestes edats.

    O   Són també una expressió dels estats emocionals i anímics (servint a més, com a eina preventiva).


    O   Finalment, el dibuix és una manifestació de les capacitats creatives de nens i nenes, pel que té grans possibilitats educatives. És a l’etapa infantil on més profit es pot treure del dibuix, als 6-7 anys són ja menys productius.

    EL LLENGUATGE (PIAGET)

    Els nen aprenen a utilitzar el llenguatge sobretot durant els anys pre-escolars, ja que disposen d'un desenvolupament molt accelerat per al llenguatge.

    Normalment quan el nen comença a parlar es refereix a accions o activitats, esdeveniments, desitjos... i sol utilitzar un llenguatge molt representacional.

    El nen comença a emprar les paraules per representar objectes absents i esdeveniments passats. Les utilitza per a referir-se a actes i accions que no experimenta de forma directa.
    ·         Piaget creia que el pensament antecedeix al desenvolupament lingüístic.

    EL JOC SIMBÒLIC (PIAGET)

    El joc simbòlic és el que nosaltres anomenem una simulació, els nens juguen a fer de veure que fan certes coses, per exemple amb un pot i unes pedres es fot fer de veure que es fa el menjar, o el típic joc de jugar a mares i pares simulant fer el que fan els grans.
    El joc simbòlic comença amb seqüències simples de conducta emprant objectes reals, qualsevol objecte els pot ser d'utilitat.
    Als quatre anys, el nen pot crear un guió i representar diferents papers socials, com ara el paper de pare, mare, fill, personatge de la televisió, superheroi...
    Aquest tipus de joc afavoreix el desenvolupament del llenguatge, així com les habilitats cognoscitives i socials, i sobretot afavoreix la creativitat i la imaginació.

    ELS SUBESTADIS (PIAGET)

    • Etapa de l’ús dels reflexes congènits (0-1 mes)
      Subestadi 1: Els únics esquemes present són els reflexes (prensió, succió). L’ús repetit dels reflexes permet al nadó obtenir informació sobre sí mateix i sobre el món i són la base sobre la que s’assentarà tot el coneixement posterior.

    • Etapa de les reaccions circulars primàries (1-4 mesos)
      Subestadi 2: Són les primeres conductes adquirides per adaptació (assimilació + acomodació); el nen adapta, per exemple, els moviments de succió a la forma i mida dels objectes, aprèn a distingir de forma cada cop més fina els estímuls. Així, als 3 mesos ha aprés a organitzar el món en:
      • Objectes que es poden succionar per obtenir plaer.
      • Objectes que es poden succionar per alimentar-se.
      • Objectes que no s’han de succionar mai. 
    També ha aprés: formes més eficaces de succionar el pit, el biberó, els dits, el xumet... S’anomenen circulars perquè són repetitives i s’anomenen primàries perquè:
      • La font de reacció és el propi cos del nadó
      • Inicialment són casuals i fortuïtes.
    En aquest procés circular primari els nens adquireixen informacions molt valuoses a partir de les quals:
      • Adquireixen consciència de la seva corporalitat i de la seva unitat corporal.
      • Donen les primeres passes per la construcció de l’esquema corporal.
      • Comprenen el món de les persones i els objectes
    Aquestes reaccions donen lloc a les primeres costums i habilitats del nen. En aquest període es comença a coordinar la informació sensorial (visió/prensió)


    • Etapa de les reaccions circulars secundàries (4-8 mesos)
      Subestadi 3: El nen va prenent consciència de l’existència de persones i objectes i arpen a reconèixer les seves respostes i a actuar sobre elles. Una forma de manifestar aquesta presa de consciència és repetir aquelles accions que susciten una resposta acceptable:
      • Quan el nadó mou el sonall i produeix un so agradable, repeteix l’acció per a aconseguir una nova gratificació i prolonga l’experiència indefinidament (reacció circular).
    Piaget les anomena circular per ser repetitives i secundàries perquè la font de reacció és externa al cos del nadó. Aquestes reaccions, a l’igual que les primàries són reaccions senso-psico-perceptivo-motrius que permeten que el nen construeixi coneixement i desenvolupi la seva intel·ligència.  


    • Etapa de la coordinació d’esquemes secundaris i la seva aplicació a situacions noves (8-12 mesos)
      Subestadi 4: el nen ara presenta conductes intencionals, orientades cap a objectius. Utilitza els esquemes que ja coneix per a resoldre problemes senzills. Coordina uns amb altres: visió, prensió, gateig...Anticipa coneixements i estableix relacions entre mitjans i fins. Ex.: Quan el nen veu una pilota a l’extrem duna habitació pot decidir gatejar cap a ella ignorant la resta d’estímuls, apoderant-se finalment d’ella. Progressa la seva capacitat d’imitació.

    • Etapa del descobriment de nous mitjans a través de l’experimentació activa: reaccions circulars terciàries (12-18 mesos)
      Subestadi 5: Les activitats intencionals i orientades cap a objectius es fan cada cop més riques. El nen segueix fent descobriments accidentals d’accions que produeixen efectes agradables i repeteix aquestes accions amb variacions, és a dir, el nen introdueix una dinàmica experimental (mobilitat dels esquemes) i per això Piaget les anomena terciàries. D’aquesta forma el nen esdevé un petit científic, que experimenta constantment per a fer nous descobriments. Ex.: Colpeja el tambor de joguina primer amb els palets, després amb les mans i finalment amb el martell, o, prova de veure què succeeix llençant tot el rotlle de paper higiènic a la tassa del vàter. El nen pren consciència de la causalitat dels fets i és capaç d’imitar de forma precisa models presents. Conserva l’objecte (esquema de l’objecte permanent). En realitat, tant les reaccions circulars primàries com les secundàries i terciàries:
      • Constitueixen l’essència de tot el període sensoriomotriu
      • Permeten que el nen respongui de forma cada cop més precisa a les noves situacions i problemes que se li presenten
      • Així el nen, empra cada cop més fina motricitat, sensorialitat, capacitats perceptives, accions i moviments.
      • És així com el nen va construint coneixements i desenvolupant la seva intel·ligència.
    • Etapa de la invenció de nous mitjans a través de combinacions mentals (18-24mesos)
    Subestdi 6. És el moment de la transició de l’acte intel·lectual sensoriomotriu a la representació i capacitat de pensar. El nen ara ja pot:

      • Provar mentalment accions
      • Anticipar solucions (aquestes accions donen resultats i aquestes no)
      • Resoldre problemes senzills
      • Inventar nous mitjans
      • Pensar de forma cada cop més flexible sobre passat i futur
      • Conservar l’objecte tanmateix en accions invisibles
      • Imitar de forma diferida (imitar models no presents)
      • Moure els primers símbols

    ELS ESTADIS EN EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU (PIAGET)

    • Hi ha quatre estadis en el desenvolupament cognitiu:


      • Estadi Sensoriomotor (del naixement als dos anys): coneixen el món exclusivament a través dels sentits i de les habilitats motores. La comprensió dels objectes del seu món està limitada per les accions immediates que poden fer sobre ells i per les seves experiències sensorials sobre ells. No hi ha pensament conceptual ni reflexiu. Es tracta d’una intel·ligència molt pràctica basada en l’experiència, però limitada a “aquí i ara”.


      • Estadi Preoperacional (dels dos als set anys): poden començar a pensar simbòlicament (pensar sobre objectes i entendre’ls emprant processos mentals independents de l’experiència immediata). Això ser veu en l’aptitud per a utilitzar el llenguatge, per a pensar en aconteixements passats i futurs, per a simular. No poden pensar lògicament de forma coherent, el seu raonament és subjectiu i intuïtiu. El nen és egocèntric.


      • Estadi de les operacions concretes (dels set als onze anys): Pot començar a pensar lògicament de forma coherent, però respecte a característiques reals i concretes del seu món, no respecte a situacions abstractes.


      • Estadi de les operacions formals (a partir dels dotze anys): Es pot pensar de forma hipotètica i abstracta, es pot especular sobre lo real i lo possible. Apareix la lògica formal.

    LA TEORIA DE JEAN PIAGET

    Va ser un teòric de fases que va dividir el desenvolupament cognitiu en quatre etapes, cada vegada que el nen entra en una etapa, no retrocedeix a una forma anterior de raonament ni de funcionament, i va seguint les etapes ordenadament, sense saltar-se’n cap.
    Els esquemes        
    Són un conjunt d’accions físiques, operacions mentals, conceptes o teories amb les què organitzem i adquirim informacions sobre el món. Són accions que poden ser aplicades directament sobre els objectes (d’acció) o sobre la seva representació després de ser interioritzades (operatoris).
    Ex: Surt fum de la sopa = està calenta.
    Poden diversificar-se i integrar-se per tal de donar lloc a noves conductes cada vegada més adaptatives i complexes.
    A mesura que el nen passa per les etapes:
          Millora la capacitat per emprar esquemes complexos.
          Per organitzar el coneixement.
          Construeix, reorganitza i diferencia els esquemes.

    S’organitzen en estructures cognitives (conjunt organitzat d’esquemes que
    segueix unes determinades lleis) amb creixent nivell de complexitat. Cada un d’aquests nivells és un estadi evolutiu.

    La teoria de Piaget del desenvolupament cognitiu segueix un procés que està guiat per la necessitat que tots tenim d’equilibri (estat d’harmonia mental). L’equilibri es dóna quan els conceptes mentals d’una persona (en termes de Piaget, els esquemes) es corresponen bé amb les experiències reals d’aquesta persona. Quan els esquemes (forma general de pensar o interactuar amb les idees i objectes de l’entorn) existents no encaixen amb les experiències, la persona cau en un desequilibri (manca d’harmonia que produeix confusió) i després porta al creixement, quan la persona modifica antics esquemes i se’n formen de nous.
    Els períodes de desequilibri poden ser inquietants, però també són períodes creatius, de creixement mental. Segons Piaget, en la recerca de coneixement (provocada pel desequilibri) hi ha dos processos innats i interconnectats que són el nucli de la intel·ligència: l’organització i l’adaptació.
    Les persones organitzen els seus pensaments per a què tinguin sentit, establint vincles entre una idea i una altra. A més, les formes de pensar es van adaptant a mesura que l’experiència va aportant noves idees. Aquesta adaptació es dóna a través de l’assimilació i l’acomodació.
    En el procés d’assimilació s’incorporen noves informacions a un esquema existent. En el procés d’acomodació l’organització intel·lectual s’ha d’ajustar a les noves informacions. Els processos d’assimilació i acomodació es donen al llarg de tota la vida, i ajuden a explicar el creixement cognitiu.


    EQUILIBRI à Nova idea o experiència à Desequilibri, Discrepància, Misteri, Caos, Preguntes, Confusió, Discòrdia, Dissonància à Adaptació à Assimilació /Acomodació à Nou equilibri 

    DESENVOLUPAMENT COGNITIU

    El desenvolupament cognitiu és el conjunt de transformacions que es donen en el transcurs de la vida, pel qual s’augmenten els coneixements i habilitats per a percebre, pensar i concebre. Aquestes activitats s’utilitzen per a la resolució de problemes pràctics de la vida quotidiana.

    •      La perspectiva piagetana explica com el nen interpreta el món a edats diverses.
    •      La perspectiva sociocultural de Vigotsky explica els processos socials que influeixen en l’adquisició de les habilitats intel·lectuals.

    lunes, 16 de febrero de 2015

    DESENVOLUPAMENT DE NORMES I VALORS

    Desenvolupament de normes
    • La moral dels nens fins als 6-7 anys es caracteritza per l’heteronomia. És a dir, la bondat d’un acte es mesura no en funció de la intenció que l’ha originat, sinó de la seva conformitat amb les regles establertes. Les regles són obeïdes o no, però de manera objectiva, no hi ha subjectivitat. 
    • Els judicis del nen en l’etapa 2-6 anys es basen en l’opinió dels que per a ell tenen autoritat (sobretot els pares).
    Desenvolupament de valors
    • Pel que fa a la conducta de compartir amb els altres, dir que comença molt aviat. Al segon o tercer any, els xiquets comparteixen les seves possessions. Al quart any però, la conducta de compartir es comença a omplir de valor moral; ho fan perque ho diu l’adult però tenen en compte les seves preferències. 
    • Abans dels 6 anys, aquestes idees estan molt influenciades per l’adult
    • És important tenir present que el desenvolupament cognitiu és imprescindible per al desenvolupament moral. Tot i que el primer es sol donar previ al segon.
    Desenvolupament moral

    Segons L. Kohlberg, el desenvolupament moral segueix tres fases
    1. Nivell 1. Preconvencional: El nen és receptiu a les normes culturals i a les etiquetes de bo o dolent, just o injust, però interpreta aquestes etiquetes en funció de les conseqüències físiques o hedonistes de l’acció (càstig, recompensa, intercanvi de favors) o en funció del poder físic dels que emeten les normes i les etiquetes.
    2. Nivell 2. Convencional: Es considera que el manteniment de les expectatives de la família, el grup o la nació de l’individu és quelcom valuós en sí mateix. L’actitud no és només de conformitat amb les expectatives personals i l’ordre social, si no de lleialtat cap a ell, de manteniment, recolzament i justificació actius de l’ordre i d’identificació amb les persones o el grup que hi participen. 
    3. Nivell 3. Postconvencional: També s’anomena autònom o de principis. Hi ha un esforç clar per definir els valors i es principis morals, que tenen validesa i aplicació independentment de l’autoritat que els grups o persones que mantenen aquests principis i amb independència de la identificació dels individus amb aquests grups.

    EL JOC

    Característiques del joc:
    • Que està regit per una evident motivació intrínseca. 
    • És espontani i voluntari. 
    • És una activitat que produeix plaer. 
    • Hi ha un predomini dels mitjans sobre els fins.
    Tipus de jocs
    • El joc sensorial on es manipulen objectes, es colpeja, etc. Aprenen les propietats dels objectes i estimulen la creativitat.
    • El joc amb moviment on es corre i es salta. 
    • El joc simbòlic
    • El joc rude i desordenat on els nens aprenen a controlar impulsos i sentiments i aprenen a diferenciar entre el real i el que s'aparenta. Aquest joc ajuda als nens a descarregar energia. 
    • Joc verbal (joc de paraules, ritmes, etc).
    • Joc sociodramàtic on exercien la simulació i es projecten en altres personalitats. 
    • Joc constructiu (trencaclosques, etc).
    • Joc de regles (escacs, fútbol, etc.).
    El joc en la socialització:

    Destreses socials
    • Joc solitari: el nen juga sol, sembla que ignorant a altres nens que té a prop.
    • Joc d’espectador: un nen mira mentre els altres juguen.
    • Joc en paral·lel: els nens juguen amb joguines semblants, de manera semblant, però no interactuen.
    • Joc associatiu: els nens interactuen, observant-se i compartint els materials, però el seu joc encara no és mutu ni recíproc.
    • Joc cooperatiu: els nens juguen junts, creant i elaborant una activitat conjunta o respectant els torns.
    Conductes que implica
    • El nen al jugar sol o en paral·lel, no està, p.ex., colpejant un objecte (sensoriomotor) sinó dibuixant, construint, simulant un paper de ficció,…el joc implica progressivament més complexitat cognitiva.
    • El joc és el millor context per a desenvolupar conductes socials.
    • És fonamental que el joc es doni entre iguals, els adults han de deixar que els nen interaccionin, aprenguin i s’equivoquin entre ells.

    L'AMISTAT

    • Les amistats entre els 3 i els 6 anys es donen sobretot entre nens d’estils comportamentals semblants.
    • Conforme avança aquest període es veu més clar com hi ha una preferència pels individus del mateix sexe.
    • Les relacions entre els amics en aquest període es caracteritzen per intercanvis socials positius (somriure, aprovacions, afecte), més cooperació, ajuda, consol,…
    • S’observa major implicació entre els amics (hi ha jocs més complexos, i també més conflictes, tot i que es solen resoldre de manera satisfactòria). 
    • Són relacions amb inestabilitat temporal; es formen i es desfan fàcilment, sobretot quan sorgeixen conflictes interpersonals.
    • Els nens defineixen als amics pels seus atributs físics: la bellesa, la força, les habilitats motrius o esportives,…
    • En general, els conflictes entre els amics, són menys greus i es resolen amb més facilitat. Així, un cop resolt el conflicte, els nens segueixen jugant junts, sense que el desacord generi futurs conflictes.
    • En aquesta etapa els adults tenen en gran part la possibilitat de condicionar les amistats que tinguin els nens i nenes.
    • Les investigacions demostren que els nens amb una “conducta d’aferrament” segura, mostren comportaments més competents i adaptatius en les interaccions amb els iguals.
    • Els nens amb “menys aferrament” tindran major incompetència en les relacions amb els iguals.
    • L’estil educatiu dels pares també condicionarà les conductes de relació entre iguals.
    • És evident que l’actitud dels adults pot facilitar o dificultar les relacions dels nens amb els seus iguals, les seves relacions d’amistat. 



    RELACIÓ AMB ELS IGUALS


    • L’experiència social dels xiquets abans dels 2 anys gira fonamentalment al voltant dels adults (relacions verticals), i estan definides per l’assimetria.

    • A partir dels 2 anys, comencen a tenir presència a la seva vida les relacions horitzontals , són relacions simètriques (nen-nen) basades en la igualtat, reciprocitat i cooperació entre persones amb un mateix estatus.

    • A l’entorn familiar el nen té un lloc garantit, un conjunt d’afectes i actituds incondicionals; en canvi, al grup d’iguals s’haurà de buscar el lloc per mèrits propis.

    • En la interacció vertical, l’adult explicarà al nen com es fa alguna cosa, en canvi a la interacció horitzontal serà la imitació i la comparació social les que estaran presents en la relació entre iguals.

    lunes, 9 de febrero de 2015

    EL CONEIXEMENT SOCIAL

    La comprensió de l'altre evoluciona molt entre els 2 i els 6 anys.


    Els nens menors de 7 anys tenen dificultats per a diferenciar el punt de vista propi dels altres. 



    La comprensió interpersonal és fruit de la confluència de factors cognitius, emocionals i afectius.



    Les relacions d'amistat, segons Selman passarien per dos estadis:


    • Primer estadi: als 3 anys on la relacó d'amistat va lligada a la proximitat física.
    • Segon estadi: dels 4 als 5 anys (coexisteix amb l'anterior i dura fins als 8-9 anys) on també és amic aquell que m'ajuda. 



    Les relacions d'autoritat també es comencen a comprendre abans dels 6 anys.

    domingo, 8 de febrero de 2015

    EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA INFLUÈNCIA DEL GÈNERE

    Des de petits els nens aprenen a descriure's els uns als altres en funció del gènere.

                 Des dels 2-3 anys s’observa que les xiquetes són emocionalment més sensibles; així, excepte en el cas de la “ira”, les xiquetes expressen més obertament les seves emocions i sembla que tenen més capacitat per a comprendre les emocions dels altres. En el referent l'agressivitat s'observa que els xiquets la mostren més que les xiquetes.


                 A partir dels 2 anys es comença a observar la identitat de gènere, basada sobretot en aspectes externs i visibles (pentinat, roba,..). 


               Seguidament es descobreix l’estabilitat de gènere, comprendre que el gènere és un tret que romandrà estable en el temps. Als 3-4 anys la nena sap que va néixer sent nena i que esdevindrà una dona (igual els nens).

               Cap als 6-7 anys apareix l’anomenada constància de gènere: prendre consciència de què el gènere és invariant en les persones i no es pot modificar.

    ELS ROLS DEL GÈNERE
    • Són les atribucions i estereotípies relacionades amb el que un nen o nena, un home o dona han de fer, com s’han de comportar i lo que s’espera d’ells. 
    • Els rols assignats al gènere no són estàtics, canvien històricament. 
    • Tot i l’igualitarisme hi ha encara moltes estereotípies lligades al gènere, i que es transmeten en el procés de socialització.

    DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL

    Les emocions bàsiques d’alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por, ansietat es poden observar en tots els xiquets a la primera infància.

    Entre el segon i tercer any de vida a més de les emocions bàsiques ja esmentades, podran experimentar un conjunt d’emocions més complexes. Les més importants d’aquestes emocions són la vergonya, l’orgull i la culpa.

    El domini del llenguatge que es dóna en els 3/4 anys té molta importancia en el desenvolupament emocional del nen. La còlera i la temor són dos emocions importants en aquest període. 

    Sobre els 3/4 anys és molt dificultós el poder arribar a comprendre com emocions determinades s’associen a fets concrets, costa arribar a poder assumir i generalitzar aquestes situacions amb els estats emocionals que puguin provocar.

    A partir dels 4/5 anys sol aparèixer el procés de valoració, permetent que les emocions es comencin a contextualitzar.

    A partir de la pròpia experiència és quan els nens van aprenent la relació entre els fets i les emocions que s'associen a aquests fets.