EL DIBUIX (PIAGET)

A partir dels 2 anys els nens descobreixen el dibuix i comencen a fer ratlles sobre superfícies amb llapis, colors… els dibuixos ens revelen molt sobre els seus pensaments i sentiments.

Entre els 2 i 3 anys només dibuixen per plaer, els agrada anar movent la mà i el braç i després observar la seva “obra d’art”, que solen ser línies rectes o en zig-zag, gargots.

Entre els 3 i 4 anys comencen a combinar traços per dibuixar quadres, creus, cercles i altres figures geomètriques.

Cap als 5 anys inicien l’etapa representacional, dibuixen cases, animals, persones… poden representar objectes o éssers reals, o de la fantasia.

En definitiva, els dibuixos infantils:

O   Són una expressió de la intel·ligència infantil, dels conceptes infantils i de la forma en què el nen coneix i interpreta el món en aquestes edats.

O   Són també una expressió dels estats emocionals i anímics (servint a més, com a eina preventiva).

O   Finalment, el dibuix és una manifestació de les capacitats creatives de nens i nenes, pel que té grans possibilitats educatives. És a l’etapa infantil on més profit es pot treure del dibuix, als 6-7 anys són ja menys productius.

EL LLENGUATGE (PIAGET)

Els nen aprenen a utilitzar el llenguatge sobretot durant els anys pre-escolars, ja que disposen d'un desenvolupament molt accelerat per al llenguatge.

Normalment quan el nen comença a parlar es refereix a accions o activitats, esdeveniments, desitjos... i sol utilitzar un llenguatge molt representacional.

El nen comença a emprar les paraules per representar objectes absents i esdeveniments passats. Les utilitza per a referir-se a actes i accions que no experimenta de forma directa.

·         Piaget creia que el pensament antecedeix al desenvolupament lingüístic.

EL JOC SIMBÒLIC (PIAGET)

El joc simbòlic és el que nosaltres anomenem una simulació, els nens juguen a fer de veure que fan certes coses, per exemple amb un pot i unes pedres es fot fer de veure que es fa el menjar, o el típic joc de jugar a mares i pares simulant fer el que fan els grans.

El joc simbòlic comença amb seqüències simples de conducta emprant objectes reals, qualsevol objecte els pot ser d'utilitat.
Als quatre anys, el nen pot crear un guió i representar diferents papers socials, com ara el paper de pare, mare, fill, personatge de la televisió, superheroi...
Aquest tipus de joc afavoreix el desenvolupament del llenguatge, així com les habilitats cognoscitives i socials, i sobretot afavoreix la creativitat i la imaginació.

ELS SUBESTADIS (PIAGET)

• Etapa de l’ús dels reflexes congènits (0-1 mes)
  Subestadi 1: Els únics esquemes present són els reflexes (prensió, succió). L’ús repetit dels reflexes permet al nadó obtenir informació sobre sí mateix i sobre el món i són la base sobre la que s’assentarà tot el coneixement posterior.

• Etapa de les reaccions circulars primàries (1-4 mesos)
  Subestadi 2: Són les primeres conductes adquirides per adaptació (assimilació + acomodació); el nen adapta, per exemple, els moviments de succió a la forma i mida dels objectes, aprèn a distingir de forma cada cop més fina els estímuls. Així, als 3 mesos ha aprés a organitzar el món en:

• Objectes que es poden succionar per obtenir plaer.
• Objectes que es poden succionar per alimentar-se.
• Objectes que no s’han de succionar mai. 

També ha aprés: formes més eficaces de succionar el pit, el biberó, els dits, el xumet... S’anomenen circulars perquè són repetitives i s’anomenen primàries perquè:

• La font de reacció és el propi cos del nadó
• Inicialment són casuals i fortuïtes.

En aquest procés circular primari els nens adquireixen informacions molt valuoses a partir de les quals:

• Adquireixen consciència de la seva corporalitat i de la seva unitat corporal.
• Donen les primeres passes per la construcció de l’esquema corporal.
• Comprenen el món de les persones i els objectes

Aquestes reaccions donen lloc a les primeres costums i habilitats del nen. En aquest període es comença a coordinar la informació sensorial (visió/prensió)

• Etapa de les reaccions circulars secundàries (4-8 mesos)
  Subestadi 3: El nen va prenent consciència de l’existència de persones i objectes i arpen a reconèixer les seves respostes i a actuar sobre elles. Una forma de manifestar aquesta presa de consciència és repetir aquelles accions que susciten una resposta acceptable:
• Quan el nadó mou el sonall i produeix un so agradable, repeteix l’acció per a aconseguir una nova gratificació i prolonga l’experiència indefinidament (reacció circular).

Piaget les anomena circular per ser repetitives i secundàries perquè la font de reacció és externa al cos del nadó. Aquestes reaccions, a l’igual que les primàries són reaccions senso-psico-perceptivo-motrius que permeten que el nen construeixi coneixement i desenvolupi la seva intel·ligència.  

• Etapa de la coordinació d’esquemes secundaris i la seva aplicació a situacions noves (8-12 mesos)
  Subestadi 4: el nen ara presenta conductes intencionals, orientades cap a objectius. Utilitza els esquemes que ja coneix per a resoldre problemes senzills. Coordina uns amb altres: visió, prensió, gateig...Anticipa coneixements i estableix relacions entre mitjans i fins. Ex.: Quan el nen veu una pilota a l’extrem duna habitació pot decidir gatejar cap a ella ignorant la resta d’estímuls, apoderant-se finalment d’ella. Progressa la seva capacitat d’imitació.

• Etapa del descobriment de nous mitjans a través de l’experimentació activa: reaccions circulars terciàries (12-18 mesos)
  Subestadi 5: Les activitats intencionals i orientades cap a objectius es fan cada cop més riques. El nen segueix fent descobriments accidentals d’accions que produeixen efectes agradables i repeteix aquestes accions amb variacions, és a dir, el nen introdueix una dinàmica experimental (mobilitat dels esquemes) i per això Piaget les anomena terciàries. D’aquesta forma el nen esdevé un petit científic, que experimenta constantment per a fer nous descobriments. Ex.: Colpeja el tambor de joguina primer amb els palets, després amb les mans i finalment amb el martell, o, prova de veure què succeeix llençant tot el rotlle de paper higiènic a la tassa del vàter. El nen pren consciència de la causalitat dels fets i és capaç d’imitar de forma precisa models presents. Conserva l’objecte (esquema de l’objecte permanent). En realitat, tant les reaccions circulars primàries com les secundàries i terciàries:
• Constitueixen l’essència de tot el període sensoriomotriu
• Permeten que el nen respongui de forma cada cop més precisa a les noves situacions i problemes que se li presenten
• Així el nen, empra cada cop més fina motricitat, sensorialitat, capacitats perceptives, accions i moviments.
• És així com el nen va construint coneixements i desenvolupant la seva intel·ligència.
• Etapa de la invenció de nous mitjans a través de combinacions mentals (18-24mesos)

Subestdi 6. És el moment de la transició de l’acte intel·lectual sensoriomotriu a la representació i capacitat de pensar. El nen ara ja pot:

• Provar mentalment accions
• Anticipar solucions (aquestes accions donen resultats i aquestes no)
• Resoldre problemes senzills
• Inventar nous mitjans
• Pensar de forma cada cop més flexible sobre passat i futur
• Conservar l’objecte tanmateix en accions invisibles
• Imitar de forma diferida (imitar models no presents)
• Moure els primers símbols

ELS ESTADIS EN EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU (PIAGET)

• Hi ha quatre estadis en el desenvolupament cognitiu:

• Estadi Sensoriomotor (del naixement als dos anys): coneixen el món exclusivament a través dels sentits i de les habilitats motores. La comprensió dels objectes del seu món està limitada per les accions immediates que poden fer sobre ells i per les seves experiències sensorials sobre ells. No hi ha pensament conceptual ni reflexiu. Es tracta d’una intel·ligència molt pràctica basada en l’experiència, però limitada a “aquí i ara”.

• Estadi Preoperacional (dels dos als set anys): poden començar a pensar simbòlicament (pensar sobre objectes i entendre’ls emprant processos mentals independents de l’experiència immediata). Això ser veu en l’aptitud per a utilitzar el llenguatge, per a pensar en aconteixements passats i futurs, per a simular. No poden pensar lògicament de forma coherent, el seu raonament és subjectiu i intuïtiu. El nen és egocèntric.

• Estadi de les operacions concretes (dels set als onze anys): Pot començar a pensar lògicament de forma coherent, però respecte a característiques reals i concretes del seu món, no respecte a situacions abstractes.

• Estadi de les operacions formals (a partir dels dotze anys): Es pot pensar de forma hipotètica i abstracta, es pot especular sobre lo real i lo possible. Apareix la lògica formal.

LA TEORIA DE JEAN PIAGET

Va ser un teòric de fases que va dividir el desenvolupament cognitiu en quatre etapes, cada vegada que el nen entra en una etapa, no retrocedeix a una forma anterior de raonament ni de funcionament, i va seguint les etapes ordenadament, sense saltar-se’n cap.

Els esquemes        

Són un conjunt d’accions físiques, operacions mentals, conceptes o teories amb les què organitzem i adquirim informacions sobre el món. Són accions que poden ser aplicades directament sobre els objectes (d’acció) o sobre la seva representació després de ser interioritzades (operatoris).

Ex: Surt fum de la sopa = està calenta.

Poden diversificar-se i integrar-se per tal de donar lloc a noves conductes cada vegada més adaptatives i complexes.

A mesura que el nen passa per les etapes:

−      Millora la capacitat per emprar esquemes complexos.

−      Per organitzar el coneixement.

−      Construeix, reorganitza i diferencia els esquemes.

S’organitzen en estructures cognitives (conjunt organitzat d’esquemes que

segueix unes determinades lleis) amb creixent nivell de complexitat. Cada un d’aquests nivells és un estadi evolutiu.

La teoria de Piaget del desenvolupament cognitiu segueix un procés que està guiat per la necessitat que tots tenim d’equilibri (estat d’harmonia mental). L’equilibri es dóna quan els conceptes mentals d’una persona (en termes de Piaget, els esquemes) es corresponen bé amb les experiències reals d’aquesta persona. Quan els esquemes (forma general de pensar o interactuar amb les idees i objectes de l’entorn) existents no encaixen amb les experiències, la persona cau en un desequilibri (manca d’harmonia que produeix confusió) i després porta al creixement, quan la persona modifica antics esquemes i se’n formen de nous.

Els períodes de desequilibri poden ser inquietants, però també són períodes creatius, de creixement mental. Segons Piaget, en la recerca de coneixement (provocada pel desequilibri) hi ha dos processos innats i interconnectats que són el nucli de la intel·ligència: l’organització i l’adaptació.

Les persones organitzen els seus pensaments per a què tinguin sentit, establint vincles entre una idea i una altra. A més, les formes de pensar es van adaptant a mesura que l’experiència va aportant noves idees. Aquesta adaptació es dóna a través de l’assimilació i l’acomodació.

En el procés d’assimilació s’incorporen noves informacions a un esquema existent. En el procés d’acomodació l’organització intel·lectual s’ha d’ajustar a les noves informacions. Els processos d’assimilació i acomodació es donen al llarg de tota la vida, i ajuden a explicar el creixement cognitiu.

EQUILIBRI à Nova idea o experiència à Desequilibri, Discrepància, Misteri, Caos, Preguntes, Confusió, Discòrdia, Dissonància à Adaptació à Assimilació /Acomodació à Nou equilibri 

DESENVOLUPAMENT COGNITIU

El desenvolupament cognitiu és el conjunt de transformacions que es donen en el transcurs de la vida, pel qual s’augmenten els coneixements i habilitats per a percebre, pensar i concebre. Aquestes activitats s’utilitzen per a la resolució de problemes pràctics de la vida quotidiana.

•      La perspectiva piagetana explica com el nen interpreta el món a edats diverses.
•      La perspectiva sociocultural de Vigotsky explica els processos socials que influeixen en l’adquisició de les habilitats intel·lectuals.