LA METACOGNICIÓ

El terme metacognició el podriem definir de la següent manera: capacitat que tenim de autoregular el nostre propi aprenentatge, planificant quines estratègies hem d’utilitzar en cada situació específica, aplicar-les, controlar el procés, avaluar per detectar possibles errors i, després d’això, transferir-lo a una nova situació.

La metacognició implica:

1. Planificar unes estratègies. 
2. Aplicar-les. 
3. Avaluar els errors. 
4. Transferir-ho a altres situacions.

Té a veure amb la capacitat d’aprendre a aprendre.

NIVELLS

• Coneixement de metacognició: coneixement relatiu a persones (les seves característiques cognitives), tasques (per exemple: més fàcil recordar una història per les seves informacions principals que paraula per paraula) i estratègies (no només triar i emprar una estratègia sinó controlar la seva eficàcia o pertinença - verificar un càlcul per exemple). 
• Experiència de metacognició: sensacions que conscientment experimenta un subjecte en dur a terme un procés cognitiu (si és molt difícil, si s’ha escollit o no l’estratègia adequada, saber que s’està acostant a l’objectiu, etc).

Aquests nivells impliquen: 

• Conèixer la nostra pròpia manera d’aprendre i comprendre què influeix per obtenir resultats positius o negatius. 
• Regular i controlar les activitats que es realitzen durant el seu aprenentatge.