LA FAMÍLIA

La família, sens dubte a la primera infància, és el context més habitual on els nens i nenes creixen i es desenvolupen.

Entre els 2 i els 6 anys el desenvolupament de la personalitat i de les emocions, està clarament relacionat amb els processos educatius i de socialització.

ELS PARES

S'han fet estudis que reflecteixen que en el comportament de pares i mares es distingeixen dues dimensions bàsiques. Aquestes són les següents:

• Afecte i comunicació: to emocional càlid que presideix les relacions pares - fill, pares que animen la participació i expressió dels fills. En l’altre extrem estarien les relacions mancades d’afecte, fredes, hostils, amb pocs intercanvis comunicatius.
  
  
• Control i exigència: pel que fa a l’exigència i disciplina veiem que el fet que els pares siguin més o menys exigents suposarà un repte per als nens que hauran de fer més esforç; també establiment i exigència de normes,..

Aquestes dues dimensions que hem descrit donen lloc a 4 tipologies d'estils educatius, els següents:

ESTILS EDUCATIUS	CARACTERÍSTIQUES
DEMOCRÀTIC	Mostren nivells alts d’afecte i comunicació i també de control i exigències. Pares i mares que mantenen una relació afectuosa i comunicativa amb els seus fills, però alhora són també exigents amb ells.  Solen establir normes que mantenen de forma coherent però no intransigent i rígida. El control s’exerceix de manera raonada. Inciten als fills a nous reptes,..
AUTORITARI	Mostren elevat control i exigència i baix afecte i comunicació. Pares que no solen expressar obertament l’afecte als seus fills i tenen poc en compte els seus interesso i necessitats. Les normes solen ser imposades sense raonar-se. Solen emprar el càstig i l’amenaça per a eliminar conductes que no toleren dels seus fills.
PERMISSIU	Mostren alts nivells d’afecte i comunicació i absència de control i exigències de maduresa. Són els interessos del nen els que dirigeixen les interaccions adultnen.  Pares poc propensos a establir normes, amb poques exigències per als seus fills.
INDIFERENT	Mostren els nivells més baixos de les dues dimensions. Pares amb poca implicació en la criança. Relacions fredes i llunyanes, poca sensibilitat envers les necessitats dels nens. Absència de normes i exigències, però també de vegades amb un control excessiu i no justificat.

Aquests 4 estils tenen unes conseqüències i aquestes són per exemple:

• Els fills de pares amb estil democràtic són els que presenten característiques que es consideren més desitjables (alta autoestima, afronten noves situacions amb confiança i són persistents en les tasques que emprenen. També tenen competència social i autocontrol). 
• Els fills de pares autoritaris solen tenir una baixa autoestima i poc autocontrol, i es mostren submisos i obedients quan el control és extern; poc hàbils en relacions socials i en absència de control extern poden presentar conductes agressives. 
• Els fills de pares permissius a primera vista es mostren com els més alegres i vitals; són però també immadurs, incapaços de controlar els impulsos i poc persistents en les seves tasques. 
• Els fills de pares negligents tenen problemes d’identitat i baixa autoestima, no solen assumir les normes i són poc sensibles a les necessitats dels altres, especialment vulnerables i propensos a viure conflictes personals i socials

RELACIÓ ENTRE GERMANS

Per últim, ens centrarem en la relació entre germans i després de revisar alguns estudis podem dir que n'hi ha molts que es basen en que la relació entre germans centra el seu interès en la rivalitat i la gelosia. A banda d'això,  també es tracta d'unes relacions que donen lloc a un enorme ventall d'emocions i sentiments. 

El nombre d'enfrontaments entre la mare i el primogènit augmenten després del naixement del segon fill. Disminueix el temps d'interacció entre la mare i el primogènit i també els temes de conversa que, abans, es dirigien a coses del nen i ara es converteixen en temes dels desitjos i circumstàncies del germà.

El primogènit sofreix alguns problemes i necessita algunes setmanes per adaptar-se a la seva nova vida i els pares han d'entendre que aquest nen està tractant de fer-se un lloc en el nou espai de relacions. 

Els pares són molt importants en la comunicació entre dos germans i tenen un paper fonamental.